Als llocs on hi ha persones que els alimenten, els gats tendeixen a formar colònies nombroses a causa de la gran capacitat reproductiva d’aquests animals.

A més, sovint s'alimenta als gats amb les sobres de menjar casolà que embruten la zona i generen actituds negatives i de rebuig a la resta dels veïns. És a dir, que la gent ben intencionada sovint posa en dificultat els gats per manca d’informació.

El zel dels gats també pot ser causa de conflictes entre els veïns, ja que durant aquesta època els mascles marquen el territori amb orina, es barallen amb altres gats de forma escandalosa, i fan miols durant la nit, que alteren el descans dels veïns.

La superpoblació, entesa com l’existència de més gats dels que el medi pot suportar, és, a més, un enorme desemborsament  per a les administracions, ja que s’han de fer càrrec de totes les despeses de captura d'aquests gats i posterior trasllat als refugis, sempre saturats.

 A més, les zones on s'han capturat aquests animals, són ràpidament ocupades i colonitzades per nous gats errants, que no en troben d'altres de la seva espècie que defensin el territori.

Per tant, s'ha de tornar a actuar sovint a les mateixes zones.

Per evitar conflictes i minimitzar les molèsties que es puguin generar, sense oblidar els beneficis que els gats aporten a la comunitat, s'ha d'arribar a un equilibri mitjançant la gestió apropiada de les colònies que eviti la superpoblació sense comportar l'eradicació. 

Les responsables de les colònies han d’alimentar els gats sempre amb pinso sec i aigua abundant.

El pinso és l'aliment més complet i equilibrat ja que conté tots els nutrients inclosa la "taurina". El gat que s'alimenta amb pinso és fort, el seu pèl és brillant, les seves dents netes i esmolades. El pinso és un aliment saborós que els satisfà i els sacia. El pinso, a més a més, no fa mala olor, no es degrada i no atrau tants insectes com les tradicionals restes de pollastre, fetge, arròs...

L'aigua és imprescindible. S'ha de proporcionar aigua abundant als gats i renovar-la sovint, ja que el pinso és molt sec.

El gat extreu del menjar quasi tota l'aigua que necessita, quan es tracta de carn, peix, insectes. Amb el menjar sec no pot fer-ho. No és adequat donar-li llet, ja que es degrada ràpidament i els pot causar descomposició.

Les restes de menjar casolà són la font de quasi tots els problemes de salut del gat i la causa de disputes entre els veïns.

Els gats són carnívors estrictes: això significa que els cal menjar carn cada dia, ja que ès l'únic aliment que conté tots els nutrients que necessita. I això s'aconsegueix mitjançant la ingesta del pinso.

Els gats no digereixen ni assimilen bé: l’arròs, el pa, la pasta (spaghetti, macarrons, fideus...). Això no significa que un gat afamat no s'ho mengi, però no és ni útil ni beneficiós per el seu organisme.

És curiós veure com, a les colònies gestionades correctament, els responsables se sorprenen de veure com els gats ja no són sempre allà esperant, i es pensen que els ha passat alguna cosa; no res més lluny de la realitat; com que amb el pinso i l'aigua ja no tenen gana, es dediquen a prendre el sol, dormir, jugar, caçar, i disfrutar de la seva curiositat. Es poden col·locar menjadores dispensadores d’aigua i menjar en llocs discrets, i que tinguin certa capacitat a fi que no sigui necessari anar-hi cada dia.